Espais
Can Cors és un edifici que es troba al barri vell de Celrà que antigament va ser sala de ball dels treballadors de la família Corts, propietaris de l’edifici, així com sala de cinema del poble. Actualment ha passat a ser propietat de l’Ajuntament de Celrà amb l’objectiu que esdevingui un centre cultural que dinamitzi el barri vell del municipi.
Per a més informació consulta el link següent:
L’animal a l’esquena és un espai de trobada i creació artística, situada al Mas Espolla de Celrà dirigida actualment per Maria Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de la companyia de dansa Mal Pelo, que decideixen crear aquest espai com a punt de trobada amb altres artistes i persones creadores.
Per a més informació premeu el següent botó.
L’Ateneu, un edifici de línies clarament modernistes situat al nucli antic de Celrà, va ser construït el 1913 pels propietaris de la fàbrica Brillas i Pagans en benefici dels seus treballadors, que havien constituït el 26 de maig de 1912 la ‘Sociedad Ateneo Celranense’.
Per a més informació consulteu la seva web.
El Terrat de Celrà és una associació sense ànim de lucre que treballa per aproximar la cultura al seu entorn proper mitjançant un cicle de concerts al poble de Celrà. Aquest festival s’engendrà l’any 2018 amb l’objectiu de descentralitzar la cultura i oferir un ventall de possibilitats culturals de qualitat al poble de Celrà, rodalies i altres comarques del territori Català. Tanmateix també pretén crear un espai tranquil, serè i recollit on poder gaudir d’una bona vetllada, acompanyada de les vistes impressionants que brinda el terrat de la fàbrica de Celrà.
El festival s’organitza en 7 espectacles musicals i culturals concentrats en 5 caps de setmana de juny, juliol i agost. Aquest any tindrà lloc la 4ta edició amb un canvi de reconegut des dels seus inicis. A diferència d'altres edicions en aquesta darrera hem iniciat una línia que es divideix en dues branques. Per un costat, el que anomenem El Terrat de Versions i El Terrat d’Autor.
La seu de Celrà de l'Escola Municipal de Música del Gironès està ubicada a La Fàbrica i ofereix formació en llenguatge musical així com estudi de diversos instruments de forma individual o col·lectiva.
Per a més informació en relació a matriculacions, horaris i oferta educativa pots consultar la web.
L’escola municipal de Dansa de Celrà (EMDC) és una escola de dansa i noves tendències ubicada en un edifici de nova creació al centre de Celrà que des del 2009 té a com a objectiu formar i capacitar a l’alumnat en la pràctica de la dansa a nivell tècnic, creatiu i crític.
Per a més informació consulta el següent enllaç:
L’Escola Municipal d’Art de Celrà és un espai d’aprenentatge en l’àmbit de les arts plàstiques i visuals i la cultura en general. Ofereix una extensa oferta d’activitats, algunes d’elles en format anual i d’altres com a monogràfics. I acull alumnat de totes les edats, des d’infants a persones adultes.
Per a més informació consulta la següent icona:
La Biblioteca Municipal de Celrà està ubicada al Centre Cultural La Fàbrica i disposa d’un fons documental de més de 20.000 volums, distribuïts en llibres, revistes i altres publicacions periòdiques i audiovisuals (cintes de vídeo, CD’S i DVD).
Pots consultar horaris d’atenció al públic, activitats programades o altres informacions al web de la Biblioteca.
Connexió Papyrus és una associació cultural, del municipi de Celrà que va néixer amb els objectius de recollir llibres usats per redistribuir-los, allargant les seves vides facilitant que puguin trobar nous lectors, i promoure activitats i projectes culturals i social.
A Connexió Papyrus donen una segona vida als llibres. Arriben com a donacions de particulars o d’entitats públiques i els posen a l’abast de la gent per diferents vies: al seu local, al preu simbòlic de 2 Euros; a Punts de Lectura on es poden consultar els llibres o emportar-se’ls en prèstec; mitjançant projectes concrets amb els que fan donacions per finalitats específiques.
Els seus objectius són promoure l’afició per la lectura i redistribuir llibres evitant que vagin a reciclatge obres escrites que encara estan en condicions i son d’interès per a diferents tipus de public.
Ubicat dins el complex industrial modernista del Centre cultural la Fàbrica de Celrà es troba aquest petit espai museístic dedicat a l’antic camp d’aviació republicà de Celrà on els visitants poden descobrir la història d’un dels principals camps d’aviació de l’exèrcit republicà a Catalunya. El Centre d’interpretació del camp d’aviació de Celrà 1936-1939 forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya del Memorial Democràtic, juntament amb el recorregut pel polvorí i els búnquers visitables de l’antic camp d’aviació.
El camp d’aviació de Celrà es va començar a construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. Amb una superfície d’1.263.945,78 m2, va afectar l’activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandonament dels terrenys del voltant per la por als bombardejos. El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939.
Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina i del pont del tren de Colera, per defensar-los dels atacs tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.
Com a complement del camp es va establir a Celrà un taller de muntatge d’avions, l’anomenat SAF 23 (Subsecretaria de l’Aire, Fàbrica núm. 23). Per aquesta activitat es van utilitzar tres locals situats en el mateix poble: l’Ateneu, Can Cors i el Centre Republicà.
Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. Així el camp servia com a centre d’entrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se’ls assignés un destí, així com per experimentar amb tècniques de vol nocturn i fer proves amb càrregues de bombes més pesades de les usades habitualment. Els pilots dormien a Girona i es traslladaven diàriament al camp de Celrà.
Durant els anys que va estar en funcionament l’aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos per part del bàndol feixista, a més de les destrosses materials, els bombardejos també van tenir un cost en vides humanes. Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940, es va signar l’acta de lliurament dels terrenys agrícoles i els masos expropiats als seus antics propietaris, i els terrenys van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d’arbres ornamentals.
En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels set refugis que es van construir i dels que encara avui en resten molts dempeus, a més del polvorí del camp. Actualment, hi ha dos refugis i el polvorí que són visitables, i formen part del recorregut implementat per l’ajuntament de Celrà que recorre de forma bastant fidedigna el perímetre del camp d’aviació.
En el Centre d’interpretació del camp d’aviació republicà es pot resseguir la història del camp a través de diversos panells d’informació, fotografies i documents que recorren les diferents etapes i successos esdevinguts a Celrà des de la construcció del camp al retorn dels terrenys als seus antics propietaris. A més de veure una petita col·lecció d’objectes relacionats amb els camp d’aviació i la Guerra Civil, el Centre d’interpretació disposa d’un audiovisual que recull el testimoni dels habitants de Celrà que van viure en primera persona la relació de la població amb el camp d’aviació i el record dels bombardejos sobre el camp.
La creació de l’espai museístic i els seus continguts són fruït de la col·laboració de l’Ajuntament de Celrà amb la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, l’associació Taller d’Història de Celrà i l’historiador local Artemi Rossell i Ferrer, amb qui es segueix treballant per renovar i millorar els continguts del museu.
Cultural Rizoma és una cooperativa sense ànim de lucre situada al municipi de Celrà que va obrir les seves portes l’estiu del 2018.
La cooperativa, fundada el 2017 i formada per Rita Andreu Vaquer, Olga Taravilla Baquero i Mar Serinyà Gou té cura de projectes centrats en la investigació, la mediació i la difusió de la cultura, el pensament i la creació contemporània.
A Cultural Rizoma si articula una programació estable centrada en la difusió de la cultura i la creació contemporània –principalment focalitzada en les arts visuals, però no de manera exclusiva- i des d’on formulen programes públics – formacions, activitats, tallers, etc. – per a la difusió d’aquestes i altres propostes.
Cultural Rizoma entén aquests projectes i serveis com a eines que ens situen al llindar entre diversos àmbits de la societat. Treballant a l’entremig, entre la recerca, les pràctiques artístiques i la comunitat, teixint relacions, generant noves experiències, desplaçant els coneixements dels espais on s’originen, traslladant-los a altres espais on puguin créixer i enriquir-se. Però també obrint espais nous de coneixement, a través de l’educació i la mediació. Utilitzant la cultura i la pràctica artística com a eines per pensar i transformar el nostre entorn i la nostra manera de relacionar-nos amb el món.
Descobreix el seu projecte creatiu Geografies variables de la Memòria:
Accions educatives d’art urbà
El projecte A-Taca treballa mitjançant l’art urbà com a eix per educar en valors, creant un lloc de trobada per al col·lectiu de joves, estimulant la seva creativitat a més de generar oportunitats, valors i eines que els ajudin a estimar el seus pobles, barris, carrers i places.
A-Taca neix de la mà de diversos artistes i pretén unir els ajuntaments de Cassà de la Selva, Celrà i Llagostera mitjançant els seus locals joves i les seves escoles d’art, amb l’objectiu de donar color als carrers. A través d’accions educatives d’art urbà, tutoritzades entre el professorat de les escoles d’art i les persones que dinamitzen dels locals joves d’aquests municipis, s’incentiva la creació d’aquest espai de trobada iniciat el 2019 i que encara segueix actiu.
La primera edició es va celebrar l’abril de 2019 i es va enfocar a la decoració dels embornals de diferents carrers i places de cada municipi.
La segona edició es va celebrar el novembre de 2020 i es va enfocar a la decoració de pilones dels diferents carrers i places de cada municipi.
La tercera edició se celebrarà durant el mes d’abril de 2021 i es decoraran bancs i embornals de diferents carrers i places dels municipis participants.
Els records, la memòria de la gent gran sobre la vida cultural viscuda durant la seva joventut a la població de Celrà, marquen l’inici del projecte.
Geografies variables de la memòria connecta el territori amb la memòria i vivències de les persones que l’habiten, tractant d’aprehendre la complexitat del terme “cultura”. El projecte se situa al llindar de la creació contemporània i la mediació artística; de l’acció comunitària i la co-creació, i entre diverses generacions i comunitats a la població de Celrà.
Un projecte creat i desenvolupat per Cultural Rizoma amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Celrà, i en coordinació entre les diferents àrees de Cultura, Educació, Gent gran i Joventut de l’Ajuntament.
Amb la col·laboració de l’Oficina Municipal d’Atenció a les Persones es porten a terme un seguit de tallers per recollir i gravar les seves experiències. Aquesta cartografia emocional que vincula l’arquitectura, l’urbanisme i la història d’un passat a Celrà amb els seus habitants configuraran la primera capa d’un mapa en línia a Instamaps. Podeu consultar més informació sobre el projecte aquí WEB CULTURAL RIZOMA
Creant a partir d’aquest registre i arxiu digital, aquests localitzacions ens serviran per a iniciar un diàleg amb el col·lectiu de joves del municipi, tot proposant una reflexió sobre el territori que habiten: el físic i el virtual.
Formularem de nou les preguntes en clau contemporània, intentarem trobar punts de trobada i les seves possibles variacions.
En diversos tallers, al local jove, van donar una resposta a través de la creació contemporània, tot (re)elaborarant records, creant nous diàlegs. Aquest procés de forma íntegra (processos i resultats) es va mostrar en un espai expositiu.
Els resultats els pots consultar a WEB CULTURAL RIZOMA
El projecte, que s’estructura en diverses fases, té l’objectiu de treballar en una segona tram en l’àrea de la música.
