Centre d’Interpretació del camp d’aviació

Ubicat dins el complex industrial modernista del Centre cultural la Fàbrica de Celrà es troba aquest petit espai museístic dedicat a l’antic camp d’aviació republicà de Celrà on els visitants poden descobrir la història d’un dels principals camps d’aviació de l’exèrcit republicà a Catalunya. El Centre d’interpretació del camp d’aviació de Celrà 1936-1939 forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya del Memorial Democràtic, juntament amb el recorregut pel polvorí i els búnquers visitables de l’antic camp d’aviació.

El camp d’aviació de Celrà es va començar a construir a finals del 1936 sobre terrenys agrícoles que pertanyien als municipis de Celrà i Bordils. Amb una superfície d’1.263.945,78 m2, va afectar l’activitat agrícola de la zona perquè ocupava els millors terrenys de conreu, que també eren els més planers, a més de provocar l’abandonament dels terrenys del voltant per la por als bombardejos. El camp va ser operatiu militarment des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939.

Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina i del pont del tren de Colera, per defensar-los dels atacs tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les seves bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base dels bombarders Tupolev SB-2 (els “Katiusques”) a Catalunya.

Com a complement del camp es va establir a Celrà un taller de muntatge d’avions, l’anomenat SAF 23 (Subsecretaria de l’Aire, Fàbrica núm. 23). Per aquesta activitat es van utilitzar tres locals situats en el mateix poble: l’Ateneu, Can Cors i el Centre Republicà.

Mapa del Camp d'aviació de Celrà | © Gavarres 365
Centre d'aviació de Celrà | © Gavarres 365
Logo Camp d'aviació de Celrà | © Gavarres 365

Una altra activitat complementària del camp era el quadre eventual de pilots. Així el camp servia com a centre d’entrenament i de distribució dels pilots un cop aquests havien obtingut el títol que els capacitava per comandar un avió. Al camp també hi havia aparells que servien per fer pràctiques de vol fins que se’ls assignés un destí, així com per experimentar amb tècniques de vol nocturn i fer proves amb càrregues de bombes més pesades de les usades habitualment. Els pilots dormien a Girona i es traslladaven diàriament al camp de Celrà.

Durant els anys que va estar en funcionament l’aeròdrom es convertí en un important objectiu militar, fet pel qual va ser sotmès a un total de deu bombardejos per part del bàndol feixista, a més de les destrosses materials, els bombardejos també van tenir un cost en vides humanes. Un cop acabada la Guerra Civil, el mes de novembre de 1940, es va signar l’acta de lliurament dels terrenys agrícoles i els masos expropiats als seus antics propietaris, i els terrenys van tornar al seu ús agrícola, que actualment exploten els vivers d’arbres ornamentals.

En el moment dels bombardejos els soldats del camp es refugiaven en alguns dels set refugis que es van construir i dels que encara avui en resten molts dempeus, a més del polvorí del camp. Actualment, hi ha dos refugis i el polvorí que són visitables, i formen part del recorregut implementat per l’ajuntament de Celrà que recorre de forma bastant fidedigna el perímetre del camp d’aviació.

Refugi antiaeri de Celrà | © Gavarres 365
Cartell del refugi antiaeri de Celrà | © Gavarres 365
Exterior del Camp d'aviació de Celrà | © Gavarres 365

En el Centre d’interpretació del camp d’aviació republicà es pot resseguir la història del camp a través de diversos panells d’informació, fotografies i documents que recorren les diferents etapes i successos esdevinguts a Celrà des de la construcció del camp al retorn dels terrenys als seus antics propietaris. A més de veure una petita col·lecció d’objectes relacionats amb els camp d’aviació i la Guerra Civil, el Centre d’interpretació disposa d’un audiovisual que recull el testimoni dels habitants de Celrà que van viure en primera persona la relació de la població amb el camp d’aviació i el record dels bombardejos sobre el camp.

La creació de l’espai museístic i els seus continguts són fruït de la col·laboració de l’Ajuntament de Celrà amb la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, l’associació Taller d’Història de Celrà i l’historiador local Artemi Rossell i Ferrer, amb qui es segueix treballant per renovar i millorar els continguts del museu.

Altres espais d'exposició