ANOMALÍA Y EXCEPCIÓN

Soc o no soc jo la culpable de la mort dels meus pares?

Anomalía y Excepción sorgeix a partir d'un conte que es va inventar el meu pare. En aquest conte el meu pare s'atoficciona i explica que per caprici seu posa aquests dos noms a les seves dues filles. L'Anomalía, a diferència de la seva germana Excepción, després d'una vida plena de complicacions començant pel seu diminutiu 'Ano' i seguit pel poc afecte i la poca comprensió que ha rebut al llarg de la seva vida, pregunta al seu pare per què va decidir posar-li aquest nom, que al cap i a la fi vol dir 'error'. El pare, sense rumiar-ho gaire, respon a la seva filla que l'error és seu per no haver anomenat a la seva germana gran, Preciosa.

Fitxa artística:
Dramatúrgia i direcció: Maria Cambil
Acompanyament artístic: Xicu Masó
Ajudant de direcció: Andreia García
Intèrprets: Clàudia Ferrer, Carles Vidal i Maria Cambil
Escenografia: Ignasi Alvarado
Vestuari: Maria Boquera
Espai lumínic: Pep Arumí
Espai sonor: Carles Vidal
Co-producció: Maria Cambil, Escola Universitària ERAM