JOAN MIQUEL OLIVER

Ara fa quinze anys, naixia iCat, s’emetia el primer “Polonia” a Tv3, encara faltaven dos i tres anys pels debuts d’Els Amics de les Arts i de Manel, moria Rocío Jurado i Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en càmera lenta. A més de dos els podria semblar que es tractava d’un petit divertimento per part del músic de Sóller, ja que en aquell moment el seu grup, Antònia Font, vivia un moment particularment dolç després dels èxits aconseguits amb Alegria (2002) oTaxi (2004). De fet, si uns anys abans de Surfistes..., en Joan Miquel ja s’havia amagat sota el nom de Drogueria Esperança en el poemari sonor Odissea trenta mil, ¿per què no hauríem de pensar que, ara, simplement surfejava per jugar?